LA LLEGENDA DE SANT JORDI , EL DRAC I LA PRINCESA - ANY 1999
Dins dels actes de celebració del 750 Aniverssari, passat 24 de juliol de 1999 es va representar a la Plaça Major de Banyeres de Mariola l'obra La llegenda del sant Jordi, el drac i la princesa. Una representació que, tanmateix, té un precedent, perquè fa dihuit anys, amb motiu del II Centenari de la Relíquia de Sant Jordi, un grup de veïns del Sector VIII ja va emprendre aquest ambiciós muntatge celebratiu, aleshores a la plaça de les Monges, i ara a la plaça Major perquè era l'únic lloc possible amb més condicions escèniques. Tant en aquella ocasió com ara, la resposta del públic ha sigut molt positiva. En aquest cas, la cosa va partir de la Comissió del 750A, que confià a Toni Belda Polo la tria d'una obra adequada per al moment la qual, a partir d'ací, va obtindre tot el suport moral i monetari de la Corporació municipal. I així és com va dur-se a terme el muntatge d'aquesta obra a l'entorn de la llegenda jordiana, que com és sabut va ser introduïda per les hosts catalanoaragoneses de Jaume I en l'incipient Regne de València, arran de la conquesta i la submissió dels musulmans que vivien en aquest Orient d'al Andalus. Com a coautor, junt amb Jordi Garcia Vilar, del text en què s'ha basat la representació, no dec amagar la satisfacció perquè, de la proposta teatral que significa el nostre llibre Toni Belda ha arribat a una altra obra excepcional i plena d'originalitat que, d'alguna manera, aporta a Banyeres de Mariola una representació inèdita que entronca perfectament en la llegenda jordiana. I, així, per a exaltar sant Jordi, la llegenda de Banyeres requereix l'ajuda d'alguns elements, i en aquesta versió això s'ha plasmat a través de l'evocació idealitzada d'un poble amb gent dedicada a diferents oficis i un procediment, proposat amb desimboltura, per a triar la donzella que ha de menjar-se el drac. Cosa que evidentment no passarà perquè, en el darrer moment, sant Jordi matarà el drac i, espectacularment, salvarà la princesa, com recorda amb devoció la llegenda. La posada en escena és un altre dels aspectes necessàriament notables en aquesta representació que ara ha comportat una significativa inversió en il·luminació, tribunes, cadires, etc. Tots els elements de l'obra, com la mateixa decisió d'utilitzar la plaça ja requerien un plantejament i, en general, un atrezzo inusual, que s'adequara a l'espai escènic i que funcionara totalment al servici de l'acció teatral; una acció, com s'hi va poder veure, amb una considerable dimensió plàstica, francament molt aconseguida. Aquesta espectacularitat, ateses les dimensions de l'espai escènic, acollia els prop de cent vint personatges que voluntariosament hi exercien com a actors i actrius, balladors, cantants, músics, els dimonis amb el drac o el cavall de sant Jordi, tramoistes, sastres, maquilladores i tota la resta d'elements que solen quedar en l'anonimat. Coses que sempre llueixen menys, però són essencials, com ara la possibilitat de disposar del maset dels Estudiants com a local d'assaig, que va ser vital, per al treball d'actors i la construcció del drac i el cavall. ( Vicent Berenguer Micó )
